El currículum d’Educació Física a la primària

Com es fa de la mateixa manera amb altres assignatures, el currículum d’Educació Física (EF) en la primària, té una mirada competencial. Els continguts de l’àrea de l’EF estan orientats al desenvolupament de les competències bàsiques que ha d’assolir l’estudiant en la seva etapa primària. Per altra banda, també s’han de desenvolupar unes altres competències pròpies de l’àmbit que estem parlant: comunicació i expressió corporal, creativitat i creació artística amb el cos... I altres encaminades a la pràctica esportiva i la salut.
Ja sigui des del vesant competencial o d’assolir una sèrie d’objectius pedagògics, el contingut de l’EF actual, a la primària, crec que és complet i que està perfectament orientat a les necessitats dels educands. Si es fa de la forma correcta, es treu el màxim profit d’una assignatura no molt ben vista com és l’EF. L’assignatura de la qual estem parlant no es té molt en conte perquè no té un caire instrumental com les matemàtiques o la llengua. Tot i això, si llegim els continguts i objectius que pretén donar, podem adonar-nos que estem davant d’una assignatura indispensable pels temps que corren ara. És molt important ensenyar valor socials, ser conscients de les diferencies que hi ha entre tots nosaltres i no deixar de banda als més desfavorits. La societat actual dona més importància a la competició i a l’èxit individual. Mitjançant l’esport i els jocs de caire més cooperatiu podem girar una balança decantada a l’altre costat.
La meva experiència com alumne d’ EF a la primària no és tan ambiciosa. Si no recordo malament, ja que fa uns anys d’això, la majoria de l’estona era fer jocs que la mestra proposava i de tant en tant opció nostra. Els objectius d’aquests jocs no eren comunicats a l’alumnat. Les classes es veien com un passatemps i no com una lliçó formal. Moltes vegades es podia percebre la discriminació als nens que no tenien el mateix nivell que la resta. La majoria dels jocs i esports que fèiem eren competitius, tot i que també n’hi havia de cooperatius (recordo que eren els que més m’agradaven perquè em podia oblidar de guanyar o perdre). L’expressió creativa amb el cos no es treballava, es donava més importància a la pràctica d’esports mediàtics, com el futbol, el basquet, etc. Cal dir, que no tot és critica pessimista, treballaven molt bé hàbits com l’ higiene corporal (5é i 6é), la vestimenta i unes pinzellades de salut i alimentació.
En definitiva, crec que els estudiants d’avui dia tenen la sort de poder continuar gaudint de la classe “estrella” de la primària. Podran aprendre molt més, treien molt més profit per a ells mateixos, essent una assignatura més útil i propera a les necessitats de la vida quotidiana dels nens